"CANÇO DE LA BELLA CONFIANÇA" de Clementina Arderiu

 A l’amat he donades
totes les claus;
jo tinc totes les seves,
i fem les paus.

Però resta una cambra
al fons del fons
on entrar no podríem
ni breus segons.

Tantes forces ocultes,
tants pensaments
allà dins són escàpols a tots
moments!

Bé seria debades
sotjar-hi un poc:
l’aldarull colpiria
més que no un roc.

Contentem-nos d’una ombra
o d’un ressò.
Que ell es dugui els seus comptes
com me’ls duc jo.


                        Clementina Arderiu
fuente: aqui

AMOR

 Lo soñé impetuoso, formidable y ardiente;
hablaba el impreciso lenguaje del torrente;
era un mar desbordado de locura y de fuego,
rodando por la vida como un eterno riego.

Luego soñélo triste, como un gran sol poniente
que dobla ante la noche la cabeza de fuego;
después rió, y en su boca tan tierna como un ruego,
soñaba sus cristales el alma de la fuente.

Y hoy sueño que es vibrante y suave y riente y triste,
que todas las tinieblas y todo el iris viste,
que, frágil como un ídolo y eterno como Dios,
sobre la vida toda su majestad levanta:
y el beso cae ardiendo a perfumar su planta
en una flor de fuego deshojada por dos....

DELMIRA AGUSTINI

"INDESTRIABLES" de Joana Raspall

Sóc en tu i tu en mi.
Indestriables
com dos rius abocats
per un únic pendent cap al mar.
Som miralls encarats
de tots els mons pensables
convergint en un punt.

Som navilis dirigits per un
mateix raig que els arriba del far.
Som el so d'una veu modulada
per un sol pensament
que fecunda i encén
el batec de dos cors d'una sola alenada.

Triomfants del neguit i la desesperança,
hem trobat el pes just en la nostra balança.

                        Joana Raspall
                                "Llum i gira-sols"

fuente: aqui
 

" PENSO EN TU " - Antònia Abante

 Quan obro les parpelles penso en tu,
en tu, que duus clarors de nova albada,
albada que és curulla de rosada,
rosada refrescant el fruit madur.

Quan obro les parpelles vull trobar,
trobar el teu dolç somriure a flor de llavis,
de llavis amb besades sense glavis,
glavis que aquesta vida sol portar.

Quan obro les parpelles i no hi ets,
no hi ets i sento trista la mirada,
mirada que et recerca com l'onada,
l'onada que escumeja els meus secrets.

Quan obro les parpelles penso en tu,
en tu, que m'has omplert tota la vida,
la vida que en silenci sempre crida,
et crida des del cor, ara dejú.

              Antònia Abante

fuente: aqui

"CANÇÓ D'ABRIL" de Clementina Arderiu

 Hi tornarem al sol-solet!
Tira el braser per la finestra,
llença la capa i el barret!
Que vingui el sol com una festa
i ja no vull sentir més fred.
Oh, quin aire!

Ja les paraules prenen ales
i no cal dir-les sota veu,
que en pensament tinc mar i cales
i cama nua fins al peu.
Adéu, mimoses i nadales:
clavells veureu.

Fugi l'hivern, fugi la por.
Morir? Quan no s'arrisca gaire.
Hem de sortir d'aquest racó
-deixem-hi el pec i el rondinaire:
sortim a l'aire germinal
amb ulls d'infant, que miren alt.

                        C. Arderiu