s'està asseguda a la porta;
tot fent puntes al coixí
canta una cançó tristoia.
De tant en tan guaita al lluny
mar enfora, mar enfora;
confonent-se amb l'horitzó
veu les barques pescadores.
De tant en tant guaita endins
de la casa muda i fosca:
veu l'infant que en el bressol
dorm amb les manetes closes.
En un cel de grana i or
davalla el sol a la posta;
xisclant un vol de falciots
la santa nit dóna al poble.
I en tant el mar, al compàs,
rebolcant-se per la sorra,
canta l'eterna non-non,
la que adorm homes i coses...
Ell que jamai s'ha adormit!
Ell que mai dorm ni reposa!
Apel·les Mestres
fuente: aqui
