"COR FOLLET" de Joan Brossa

    El dia s'aguanta.
    Al calendari hi ha la distribució del temps.
    No apressis el pas.
    Ens pertany l'aurora.
    Llancem força fletxes contra l'arany del sot.
    Bella amiga, vull sentir la teva veu.
    Alguna cosa em crida de dins estant.
    M'omplo de tu. T'omples de mi.
    El capvespre s'estavella contra les roques.
    Oh escarabat daurat al cor de la nit!
    Hora silenciosa!

    Flor meva,
    Flor que no coneixia,
    No podia ser altrament, ens havíem de trobar.
    Encara no comprenc com.
    El cor t'endevinava
    I no sé qui em guiava.

    Ni tu mateixa sabies que em buscaves.

                                                                   Joan Brossa

"LES TEVES MANS" de Joan Brossa

    Embolcallen amb vels goig i tristesa.
    Són sostre d'una xarxa de perfum,
    són els ventalls, amor, del meu costum
    i serveixen d'espasa a la sorpresa.
    M'agraden quan alegen entre el fum
    o quan remouen brins de senzillesa;
    les teves mans són alegria encesa
    i fulles d'un pomer al clar de la llum.
    Castellets de l'amor. Flames de ploma.
    Són banderetes del teu parlar. Són
    i toquen sense pes, clares d'un món
    que tu modules des dels teus Bagdads.
    Respires per les mans, amor. Són poma
    i estel saboner quan renten els plats.

Joan Brossa

fuente: aqui

" HIMENEU " de Joan Brossa

 El matrimoni està determinat
per l'amor purament
i simplement,

i aquesta és la gran prova que imposem
al nostre amor.
Ni per curiositat, amb orgull
ho declaro,

no hem visitat cap església,
però sí que ens parem en silenci
davant aquests vells arbres.

El respecte al nostre amor
fa abstenir-nos de tot
el que sigui un negoci
o un segell o un afront.

Ens aturem a l'entrada del bosc;
ell acompanya, digne, la pregària.
ens inclinem en entrar-hi;
res no ens destorba el pas.

Ens besem com dos pans sota la gran arbreda.
I així el sol senzill declara
que som marit i muller.

                         Joan Brossa

        fuente: aqui