" MIRALL " de Carme Guasch

No el miro: em mira.
Si provo d'ignorar-lo
ell m'imposa tenaç, la meva imatge,
que copso de reüll.

Llavors cal que m'hi enfronti
obertament.
Identifico d'una en una les arrugues,
valoro l'opacitat dels ulls,
quantifico flaccideses, rictus, sécs,
i avaluo, imparcial,
la visió devastada.
He viscut. I he plorat.
Accepto, finalment,
el rostre que el mirall em certifica.

De vegades, també, si estic de sort
i acluco un xic els ulls,
veig la seva ombra al meu darrera
que em besa, de bursada.

                       Carme Guasch