pel pla de la rocada
i tot de cop engegar un roc
d’una puntada
i mesurar-ne el pes pel mal del peu i pel xiulet de l’aire.
I que és bo d’ajaçar-se en rec eixut,
respirar-ne el fanal i calcular l’alçària
del firmament pel joc harmoniós
que fan els branquillons d’una brancada.
Que és bo d’ estar-se empoltronat
amb un Trotski o un Espriu arran de cara
fruint del bram del foc esborneiat
o de l’aigua mortal entenebrada.
Segimon Serrallonga
fuente: aqui
No hay comentarios:
Publicar un comentario
Nota: solo los miembros de este blog pueden publicar comentarios.