Post-Morten – Vicent Andrés i Estellés

Hi ha dies, hi ha certs dies, ja veus ara,

estic morint-me de tristesa, plore,
pense amb tu i et voldria al teu costat:
ara si que seríem ben feliços.

Tot t’ho perdone, vida meua, tot,
t’ho perdone, ho oblide, res de res,
ara seria el teu amant sol·lícit,
tractaria d’entendre’t, de comprendre’t.

Que em note sol, que toque soledat.
que no puc més, recorde i et recorde,
recorde tot allò que no hem viscut.

Que estic morint-me, que vull viure,
que vull que tornes i prendre’t una mà,
agafar-me a la vida, que m’acabe.

 Vicent Andrés i Estellés